Jorge Amado

Jorge Amado

Nom original	(pt-br) Jorge Leal Amado de Faria
Biografia
Naixement	10 agost 1912 Itabuna (Brasil)
Mort	6 agost 2001 (88 anys) Salvador (Brasil)
Causa de mort	Causes naturals  (Aturada cardiorespiratòria )
Diputat federal de São Paulo 20 març 1946 – 1948 Legislatura: 38th legislature of the National Congress of the United States of Brazil (en)
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Facultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro
Activitat
Lloc de treball	Fundação Casa de Jorge Amado (en)
Ocupació	escriptor, novel·lista, poeta, periodista, polític
Activitat	1931  –
Membre de	Academia Brasileira de Letras (seient 23 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres) (1961–) Acadèmia de les Arts de Berlín (membre corresponent)
Gènere	Novel·la
Moviment	Modernitat i realisme màgic
Influències	Machado de Assis
Obra
Obres destacables (1937) Os Capitães da Areia (1958) Gabriela, clau i canyella: Crònica d'una ciutat de l'interior (1966) Dona Flor e seus dois maridos (1972) Teresa Batista Cansada de Guerra (1977) Tieta do Agreste
Família
Cònjuge	Zélia Gattai (1945–2001), mort de la persona
Germans	James Amado
Premis (24 octubre 1997, 1998)  honorary doctor of the Sorbonne Nouvelle University (en) (1994)  Premi Luís de Camões (1990)  Premi Mundial Cino Del Duca (20 maig 1987)  Doctorat honoris causa de l'université Lyon-II (fr) (14 juliol 1986)  Gran Oficial de l'Orde de l'Infant Dom Henrique (1984)  Premi Internacional Nonino (8 març 1980)  Gran Oficial de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa  Comanador de les Arts i les Lletres  Premi Lenin de la Pau entre els pobles  Ciutadà Meritori de la Llibertat i la Justícia Social João Mangabeira  doctor honoris causa per la universitat de Pàdua  Premi Lenin de la Pau  Orde del Mèrit Cultural  doctor honoris causa per la Universitat de Brasília
Signatura
Lloc web	jorgeamado.com.br

Jorge Amado (portuguès brasiler: Jorge Leal Amado de Faria) (Itabuna, 10 d'agost de 1912 - Salvador, 6 d'agost de 2001), fou un escriptor modernista i polític brasiler.^[1] Es tracta d'un dels autors brasilers contemporanis més importants i ha estat traduït a una cinquantena d'idiomes. Les seves creacions han gaudit d'una gran popularitat al seu país, havent-se adaptat en diverses ocasions al teatre, cinema i televisió.^[2] De les seves 49 obres literàries, en destaquen: Dona Flor e seus dois maridos, Tieta do Agreste i Gabriela, cravo e canela.

Va ser part de l'elit intel·lectual comunista del país, sent diputat federal del Partit Comunista Brasiler. En els seus relats, Amado va descriure un país alegre i optimista malgrat que marcat, al mateix temps, per profundes diferències socials i econòmiques.^[3]

És un dels noms il·lustres de la literatura brasilera. Va ser membre de l'Academia Brasileira de Letras durant quaranta anys, des del 1961 fins a la seva mort.^[4] Va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1951), el Premi Mundial Cino del Duca (1990), el Premi Luís de Camões (1995) i, post mortem, va rebre la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Cultural del Brasil (2012). És el segon autor lusòfon amb més llibres venuts, per darrere de Paulo Coelho.^[5]